Anna Mackay

Felicitats pare!

Arribes a la dècada dels 80, amb una plenitud intel·lectual i energia sense fre!

Tot i que la salut comença a minvar, la teva energia, la capacitat de reflexió, el teu optimisme i la lluita per un món més digne i just, segueixen com sempre. Quin exemple a seguir!

Ja saps però,  que quan parlem d’energia, no és pas la que es refereix a la física, doncs aquesta t’està fent una mala passada. Normal als 80!

Els propers 10 anys seran difícils, ja que tant a nivell de feina, com de política i sobretot social, no anem gaire bé. Ho comentem sovint, cada vegada que ens veiem una estona llarga a casa o a un restaurant.  

Malgrat tot però, al teu costat ens transmets la teva actitud optimista i constant; compartint els articles que escrius i que no et publiquen, per posar un exemple, però que tu no defalleixes i et mantens optimista davant una possible publicació a algun mitjà…, projectes sense realitzar, projectes realitzats, conferencies en català (difícils per expressar-te) o en anglès on et fas entendre molt bé; lectures de llibres, problemes i solucions al despatx, amb la família, amb la salut… ens fas sentir forts i segurs per lluitar per una societat més digna. Ho aconseguirem!

Dins la família ens acceptes a tots tal com som i al costat de la mare, trobes el millor de cada un de nosaltres, fent-nos creure que som únics... com quan érem petits. Quina sort que tenim!

Un petó molt gran

Anna

1 comentari: