Estimat David,
Diria que, des que tinc memòria, sempre has format part del meu paisatge, al carrer Calvet, després al carrer Camp, ara a la plaça Real. De petita, eres el jove (i british!) del despatx, la qual cosa, als meus ulls, et convertia en un personatge d’allò més interessant i exòtic. El que recordo amb més afecte, però, són els meravellosos viatges de dos o tres dies que hem fet al llarg de tots aquests anys amb la Roser i amb tu, on a més d’aprendre arquitectura, urbanisme, literatura (i anglès!), hem compartit converses, dinars, whiskys, sobretaules i passejades. Que els puguem repetir per molts anys!
Felicitats, i un petó molt gran per a tu i per a la Roser.
Glòria Bohigas
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada