Estimat David,
Aquesta es una mol bona oportunitat per fer una mica de memòria.
Recordo de quina manera et mirava, de petit, a Pontons, imagino que amb uns ulls plens d’admiració i curiositat: el meu oncle es anglès....i parla en englès!
Ens quedavem embadalits mirant les converses dels grans....
La tia Roser ens feia tornar a la terra: la canalla que vagin a escampar la boira!
Després, a l’escola, com fardava el dir-ho!....jo tinc un oncle anglès!
La màgia es mantenia i també la admiració cap a vosaltres dos: no tan sols parlen en anglés, sinó que a més a més sembla que s’entenen!....
Anys més tard, ens vàreu convidar al Bru i a mi a viatjar a Roma a visitar a l’oncle Mn. Joan, que treballava al vaticà.
Aixó si que va ser un impacte que encara recordo: no puc oblidar el que va representar per a mi. Un viatje gairebe iniciàtic, plé de descobriments i també una aterrissada i una dosi de realitat que sempre més us he agraït.
Tan sols recordar unes anécdotes: recordo en un camping on vàrem dormir, com un dels propietàris l’hi venia una taronja a un nordamericà per una quantitat desorbitada de lires. Jo em vaig quedar mirant l’individu estupefacte i suposo que amb cara de no entendre res.... afortunadament la tia Roser em va estirar per la màniga i em va apartar d’aquell aprofitat a qui la meva presència i la meva cara l’hi podien espatllar el nogóci, mentre ell ens mirava com dient: és la vida, què voleu que hi faci!?
Una altra vegada, viatjant convidats cap a Andorra, en arribar a la frontera, no duiem els pasaports dels nens rovira. I el guardia civil de torn, fent de guarcia civil de torn, diu que no podem passar.... la tia Roser li diu: “d’acord, els hi deixo a vosté aquí mateix.”....evidentment ens va deixar passar!David, una abraçada i per molts anys!![](//4.bp.blogspot.com/-KGLG6d62UJg/UrhRQQEJN7I/AAAAAAAAAQY/fNi4LHvYmuE/s320/Vatica+(1)+_enric+rovira.jpg)
![](http://4.bp.blogspot.com/-KGLG6d62UJg/UrhRQQEJN7I/AAAAAAAAAQY/fNi4LHvYmuE/s320/Vatica+(1)+_enric+rovira.jpg)
Un Viatge inolvidable a Roma, amb visita al vaticà, amb la consgüent crisi de fé, que encara dura.....
Enric els noms son: Josep Oriol Parés, Francesc i Bru Rovira, el capità del vaixell de guerra de la US Navy ( no recordo el nom!), John MacKay i Enric Rovira
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada