David,
Ens ha arribat a
les nostre orelles que ja estàs a punt de deixar el número 7 enrere i els teus
anys biològics començaran amb un 8.....Ja és important aquest número però
alguns ja l’hem passat de sobres i encara ens aguantem drets (alguns amb
bastó), pugem escales (poc a poc, però...), fem les poques feines que ens encarreguen
no tan ràpidament com les fèiem abans d’aquests vuitantes. De totes maneres
encara tenim il·lusions i ganes de moure’ns....però sobre tot sense presses ni
pressions. I això ens fa – a vegades estar inquiets perquè ens agradaria veure
com anirà el nostre petit món tan complicat i embolicat.
Com que la vida
continua, el que no hem sabut fer, ho faran els que ens segueixin i –
segurament – amb més possibilitats i èxits del que nosaltres hem aconseguit.
Segurament els
canvis que hem viscut en aquestes vuit dècades han estat una de les èpoques que
més canvis s’han fet al nostre mon.
No m’imagino el meu avi – ni tampoc el pare – tenir un telèfon mòbil,
poder comunicar-se per via electrònica a qualsevol lloc del món, viatjar amb
trens de gran velocitat o travessar l’Atlàntic per passar un dia a New York o
simplement esmorzar a Barcelona, dinar a Ginebra i sopar a Berlín...per posar
un exemple.
I encara com que
les novetats tècniques canvien amb una velocitat accelerada, ens permet somiar
que totes les malalties podran curar-se......... i que tenint més de vuitanta
anys podrem pujar als cims de les nostres muntanyes........Ah !! però en un
globus d’aquells que s’inflen i queden lligats amb una corda........
Desembre de 2013,
ànim que vuitanta anys no són res...!!!!!!!!
MARIA ANTÒNIA i
JOAQUIM
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada