Estimat oncle David,
Déu-ni-do els anys i les coses que han passat des de la teva arribada a Barcelona més o menys cap a l’any 1959. Els meus primers records estan estretament relacionats amb el bloc de cases del carrer Escorial on vivim en aquest moment disfrutant d’unes fantàstiques vistes a Barcelona, el barri de Gràcia, el mar, Montjuïc i el Tibidabo.
Recordo el vostre primer pis en el bloc d’Alegre de d’Alt abans de pujar al 6è pis d’Escorial 50. Els records són molts, sobretot jugant en el jardí de casa, que per cert ara estem refent, s’ha fet una mica vell. Però un record que sempre m’ha quedat és l’esmorzar amb melmelada de taronja amargat. És la que més m’agrada i la vaig aprendre a apreciar a casa vostra. Ja veus coses tan petites però que fan somriure en aquests moment de records. A casa també sempre recordem quan en les reunions familiars la Suzanne i tú us posaveu en un raconet parlant tos dos en català amb els vostre accent particular, barrejant els masculins i femenis i els plurals i singulars.
Espero que aquest Nadal sigui especial per a tu i tots vosaltres.
Moltes felicitats de part del Salvador i l’Anna
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada