Montserrat Rovira i Víctor Lobo

HOLA DAVID, QUE TAL? AVUI ENS POSEM EN CONTACTE AMB TU PERQUÈ ENS HAN DIT I MALGRAT COSTA DE CREURE QUE EN FAS 80!! A NOSALTRES, VÍCTOR I MONT ENS UNEIXEN DIFERENTS COSES, ENTRE D'ALTRES LA RELACIÓ AMB TU. PER A MI (MONTSERRAT) ETS EL MEU ONCLE, L'ONCLE ANGLÈS AL QUE SEMPRE RECORDO AMB UN SOMRIURE AGRADABLE I PROPER. PER A MI (VÍCTOR) L'AMIC ENTRANYABLE DELS MEUS PARES I PER LES TROBADES TANT INOBLIDABLES, ENTRE D'ALTRES A L'HOTELET DE CASTEÍL. Alguns dels nostres records: Mont: Recollida al carrer pi i margall, aleshores General Sanjurjo, amb un cotxe gris tipus Philip Morris mi Roser, on hi entravem tots plegats i això si, no recordo com ens ho fèiem! Víctor: ... "culenbagen" ... super 8 del dret i del revés ... colgats a la neu... anades a Cuixà... caminades a Sant Martí del Canigó... Mont: També rec

ordo a la mare parlant-nos de tu, et tenia en gran estima, les xerrades sobre la família a casa es feien sovint, ens agradava saber i conèixer la nostra historia i tu en formes part. Víctor: a la mare li agradaria estirar-te les orelles ;) !!!!!! Mont: Gràcies per la calefacció!! Mont: Gràcies per haver volgut, malgrat no podies, venir amb mi a la Plaça Sant Jaume a reivindicar una defensa dels serveis públics. Em va fer sentir molt bé i em vas donar força. Víctor i Mont. i Joana i Marta.